Heartlesslyleft
Recent posts
-
LAUNCH FOR LUNCH
It began, as many catastrophes do, with good intentions, an empty stomach and poor enunciation. It was lunchtime on Friday the 13th, and the atmosphere inside the military control room was unusually calm. Officers sat in front of their screens, drinking coffee, checking reports and discussing the contents of the canteen menu with considerably more interest than the international situation. Captain…
-
SENSE COR - Part II
⎯ ❤️1Vaig recuperar el cor el matí de Sant Jordi. —Procura posar-te'l en algun lloc discret— em va dir la Marta sense aixecar la vista dels expedients. Vaig mirar per la finestra. Plovia a bots i barrals. —Per què? Va estampar un segell. —Perquè després s'emocionen i aquí no tenim cap fregona prou grossa. Vaig sortir al carrer. La pluja convertia les rambles en un riu de paraigües. La gent caminava de …
-
SENSE COR - Part I
⎯ ❤️1El meu primer dia a l’Oficina Municipal d’Objectes Perduts, m’esperava trobar un magatzem ple de paraigües. En teoria, la gent perd paraigües. A la pràctica, són els paraigües els que perden la gent. Se’n desvinculen al més mínim indici de sol i comencen una nova vida sense mirar enrere. En lloc d’això, vaig entrar en un magatzem que semblava un museu de vides que la gent havia decidit no acabar. …
-
DESCEREBRATS 3.0 - Part II
Aquella nit vaig arribar a casa després de la meva visita a la grisa Oficina Municipal d’Objectes Perduts. Vaig deixar les claus al rebedor, les sabates sota el penjador i el cervell —encara dins la caixa— damunt la tauleta de nit. Li quedava poca bateria. El vaig connectar al carregador antic que m'havia endut d'allà i me'n vaig anar a dormir. L'endemà em vaig llevar, dutxar, rentar les dents, ve…
-
DESCEREBRATS 3.0 - Part I
Quan vaig començar a treballar a l’Oficina Municipal d’Objectes Perduts, pensava que la gent perdia objectes. Vaig trigar poc a descobrir que el que la gent perdia eren fragments de vida. Els objectes només eren les proves. La Marta, la meva supervisora, portava prou anys allà per haver deixat de sorprendre’s. —No intentis entendre res —em va advertir el primer dia mentre jo contemplava amb estupo…
-
BRAIN DRAIN
On the evening of the blackout, the city didn’t panic. It hesitated. At first, people assumed the problem was local. A dead battery. A faulty socket. A router sulking in a corner. They tapped screens, shook cables, unplugged things with the quiet confidence of people who believe the world can always be restarted. But the lights did not return. The screens stayed dark. And gradually, something unfa…
-
HEARTLESSLY LEFT
On my first day at the local Lost & Found, I expected a warehouse full of umbrellas. In theory, people lose umbrellas. In practice, umbrellas lose people. They detach at the slightest hint of sunshine and start a new life without regret. Instead, I walked into a storage room that looked like a museum of lives people had decided not to finish. Every object had a barcode, a shelf, and an unnecessari…
